Saltar a continguts

Societat Coral La Lira

#[eBDLocale.literal(navegacio)]

 
 

Menú principal

Notícies

17/06/2014
Sobre el nostre estendard. (L'escrit original en FOTOGALERIES).

 El contingut d'aquest article està transcrit ja en la part corresponent del llibre del 125 aniversari.

 

Te un error que està esmenat en el llibre. Segons aquest article el mestre Millet hauria dirigit la Lira l'any 1898, cosa que es errònia, doncs ho va fer l'any 1883/1884. Lluis Millet, juntament amb Amadeu Vives, va fundar l'Orfeó Català l'any 1891. He aquí l' incongruència.

 

D'altre banda, el descredit del que parla l'article era degut a que no era vist amb bons ulls que, en plena República, estigués ubicada al Parc Municipal, considerat seu de les "dretes" de la vila en aquell moment.

Joan Troyano.

 

També afegeixo la foto ( de fa uns anys) del nostre cantaire Sindo Pascual.

 

 "La Lira" de Sant Cugat del Vallès

 

El present número honora a la esmentada entitat coral amb la reproducció del seu preuat estendard, per quin motiu fem un elogi a l'Associació Euterpense dels Cors de Clavé per l'encert que va tenir a l'inaugurar aquesta secció, doncs que dona lloc a que vagin passant per aqueixes planes, una veritable col·lecció de símbols de l'obra claveriana, alguns d'ells d'una gran valor artística.

 

Fou fundada aquesta societat en l'any 1882, la que prengué un gran impuls sota la direcció del mestre J. Barata, doncs reuní  a l'entorn de vuitanta entusiastes del cant, els quals seguiren llur tasca empresa, fins que al cap de sis anys, degut a desavinences politiques, deixaren paralitzada l'obra començada amb tant d'entusiasme.

 

Transcorreguts deu anys, es tornà reorganitzar de nou "La Lira" degut a l'esforç, d'uns quants que sentien enyorança de l'obra de Clavé, els quals tornaren a portar la societat endavant, en quina època s'agruparen sota la batuta del mestre senyor Millet, desconegut de tothom, puix era el primer cor que dirigia, i per això "La Lira" s'enorgulleix d'haver estat el primer cor que dirigí el que avui ostenta la direcció del "Orfeó Català", i que degut a la seva intel·ligència, és un dels primers directors que té Catalunya avui.

 

A l'any 1899, el fabricant de teixits J. Esteve Camarasa, els féu entrega d'una valuosa senyera, però l' ideologia que n'ostentava no era del gust dels cantants, per lo que alguns es donaren de baixa, però el canvi de la senyera per un estendard, donatiu del mateix senyor Camarasa (el que avui surt reproduït a La Aurora) torna a portar dies de goig i esplendor a la societat, no essent prou tot això perquè a l'any 1906 tornés a caure per segona volta en èxtasi, per no aixecar-se'n fins al 1928.

 

També són dignes d'esmentar les excursions realitzades durant aquesta segona època, que podríem dir-ne. Excel·leix una a Logroño efectuada l'any 1903, de quina excursió encara l'estendard llueix una formosa llaçada de seda, donatiu del director de la Fábrica de Tabacs, en record de la visita efectuada a la mateixa; després segueixen moltes d'altres efectuades a les principals poblacions de nostra terra.

Es a l'any 1928 que per tercera vegada es torna a organitzar "La Lira", agrupant  una cinquantena de cantants sota l'encertada direcció de l'intel·ligent mestre, fill d'aquesta vila, en Miquel Casas, el que amb molt d'encert i gust portava la direcció del cor, fins que per motius que no son del cas. se'l rellevà del càrrec per posar-hi en son lloc el conegut i expert mestre en Jaume Reguant,  actual director i autor en bona part de la creixença que ha fet la societat des de que la dirigeix dit senyor."

Durant aquests quatre anys s'han portat a cap les següents excursions: una a Mataró l'any 1928, una a Calella l'any 1929, una a Palència l'any 1930, i altre a Arenys de Mar l'any 1931.

L'agost de l'any passat celebrarem les noces d'or, de les que foren padrins el senyor Josep Vallès i la senyoreta Maria Mas Perich, per quin motiu la societat els està molt agraïda. Es trobaven entre nosaltres com a invitats d'honor, el conegut i popular literat en Josep M. Folch i Torres, qui representava la família Camarasa, donants de l'estendard; el senyor Millet, per haver estat un dels directors de "La Lira", com en altre lloc s'indica, qui ens feu donació de la peça de concert Jovenívola de la que és autor el propi Millet, així com també representacions del Govern Civil, de l'Associació i de la Comarcal.

Degut a les moltes simpaties amb que compta "La Lira", fraternitzaren amb nosaltres, representacions de més de 40 societats corals amb llurs estendards, i dels honors conquerits durant els anys de la seva actuació, una prova ben palesa es la gran quantitat de cintes i medalles amb que s'enjoia l'estendard.

A pesar de que inconscientment tal volta, hi han persones que han iniciat una campanya de descrèdit contra "La Lira" i que per satisfer llurs equivocades passions envers nosaltres, el seu goig fora que aquesta tornés a desaparèixer, el nostre goig i alegria es immens al veure com cada dia augmenta el nombre de socis cantants i protectors, el que demostra ben clarament que ja estem massa arrelats per que sens més, ni més, puguin fer-nos caure.

Actualment passa de la cinquantena el nombre de cantants que integren aquesta societat, havent-hi la majoria de joves, els quals, degut a les enaltidores dots i amor al cant que posseeixen, fan que d'ells esperem dies d'esplendor i prosperitat, guiats per la trilogia que ens agermana a tots els cors de Clavé: Progrés, Virtut i Amor.

 

Una abraçada.

 

Jurek  Podlewski Daron

ANNEX: REVISTA   (jpg 154143)
© Societat Coral La Lira