Societat Coral La Lira

La Lira canta Clavé  (Xavier Escura, 23 abril 2013)

La presentació del CD de La Lira cantant temes de Clavé és una bona oportunitat per recordar el personatge històric, més enllà del clixé superficial amb que sovint la gent es queda sobre el fundador del moviment coral català.                                   Cal aprofundir en el lema de Josep Anselm Clavé  (1824 –1874): "progrés, virtut i amor". El músic i compositor autodidacta, escriptor i poeta, fou també un polític  compromès amb el seu temps. El seu objectiu era apropar la música i la cultura a una classe treballadora que aleshores no gaudia d'oci, sanitat ni educació. En aquest sentit Clavé fou un autèntic revolucionari, d'esquerres i republicà, tenint en compte que a mitjan segle XIX simpatitzar amb els principis de la Revolució Francesa, i ser contrari a l'inèrcia feudalitzant de l'Antic Règim, equivalia a ser progressista i d'esquerres. Clavé incloïa en el seu ideari també un punt d'utopisme romàntic en enyorar els valors d'una societat preindustrial, tot idealitzant un món rural on l'home fós lliure, no sotmès a l'explotació d'un món industrial que aleshores molts veien com una amenaça. Entre 1840 i 1843 participà en revoltes urbanes a Barcelona i fou arrestat i empresonat a la Ciutadella.

Clavé fou autor de composicions poètiques i refinades que s'allunyaven de l'aleshores vulgar música majoritària. Començà dirigint als cafès un grup de músics anomenat La Aurora amb el que anà confegint un repertori heterogeni. Per donar cabuda a tots els qui volien cantar dotà les seves composicions d'una textura polifònica i creà la coral La Fraternidad, la primera de l'Estat espanyol 1850.

També organitzà "balls fraternals" on acudien totes les classes socials, cosa inèdita en aquell temps. Aviat tingué seguidors. Grups corals de poblacions veïnes i després de tot Catalunya imitaren La Fraternidad. El cant coral esdevingué activitat pròpia i via d'escapament d'unes classes obreres que aleshores patien uns horaris i condicions laborals duríssims.

L'any 1853 Clavé llogà, per als seus espectacles, els Jardins de la Nimfa i després els Camps Elisis, al Passeig de Gràcia, amb un gran èxit de públic.

Les tensions socio-polítiques del 1855, però, provocaren la deportació de Clavé a Illes Balears. El 1857, ja lliure, organitzà els seus espectacles musicals als Jardins d'Euterpe, i La Fraternidad esdevingué la Societat Coral Euterpe.

L'èxit féu que el 1860 es fundés l'Asociación Euterpense per agrupar totes les entitats corals sota uns mínims de repertori i qualitat comuns. Entre 1860 i 1864 l'Associació arribà a federar vuitanta-quatre societats que aplegaven milers de cantaires i centenars de músics en concerts comuns. Clavé féu sentir, per primera vegada a Espanya, fragments corals i instrumentals de Tannhäuser, de Wagner.

El 1867 Clavé fou detingut de nou i deportat a Madrid. En la Revolució de Setembre de 1868 (La Gloriosa) s'incorporà a la Junta Revolucionària i, com a polític, esdevingué diputat i després President de la Diputació de Barcelona. El 1873, amb la 1ª Rep Espanyola, fou governador civil de Castelló.

És mèrit de Clavé haver introduït el món coral a Catalunya, tot connectant-lo amb la tradició musical i cultural europees. Forní d'eines culturals la classe obrera, a qui dotà de formació i d'una autoestima i sentiment de pertinença a una pròpia llengua, cultura i país, aleshores inèdits. El seu paper fou determinant en l'impuls d'un moviment associatiu que esdevindrà, fins al dia d'avui, un eix vertebrador de primer ordre de la societat catalana.

En aquest marc neix la Societat Coral La Lira de Sant Cugat del Vallès, el 1882, ara fa 131 anys. I si Clavé revolucionà el país en el millor sentit de la paraula, La Lira revolucionà el poble de Sant Cugat, amb Lluís Millet com a primer director. Després vindrà l'època del Parc municipal, al costat del monestir, la fructífera etapa amb en Xavier Azqueta al capdavant, i una trajectòria ininterrompuda, amb altibaixos, com tot col.lectiu humà, fins al dia d'avui. Pel mig -és llei de vida- s'hi ha anat perdent gent, com el darrer president Francesc Ribas, però també se n'incorpora de nova. Sempre al peu del canó, La Lira ha esdevingut l'entitat més veterana de Sant Cugat i, per tant, testimoni i Patrimoni Viu d'una ànima de poble ancestral, i d'uns sentiments i emocions compartits i transmessos de generació en generació. Això entranya una gran responsabilitat, i l'actual formació, amb en Josep Garrell com a president, l'entoma tant bé que avui està protagonitzant l'etapa potser més brillant del seu llarg recorregut. El 24 de juny de 2012 La Lira triomfava a la Catedral del Cant: el Palau de la Música. L'afortunada simbiosi i entesa amb el seu actual director, Eloi Jover, fa que s'hagi creat un cercle virtuós de rigor i autoexigència que es retroalimenta i dóna uns fruits constatables any rere any, actuació rere actuació. Amb un rigor professional, però, que no margina la il.lusió, la camaraderia ni el bon humor. La trajectòria ascendent i exitosa resta garantida per molts anys.

Ara, La Lira, en gest noble i generós, canta al mestre, a Clavé, i amb ell canta a Sant Cugat i a tot el país. És el millor homenatge que aquests nostres ambaixadors cantaires podien fer, perquè és un reconeixement que els honora i retorna cap a ells mateixos. Visca La Lira, visca Sant Cugat i Visca Catalunya!