Societat Coral La Lira

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. La versió popularitzada per en Borja Balasch l'any 2010 es practica de la seguent manera: un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona però només cal un mínim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d'un concurs o una exhibició). Tanmateix, existeix la colla sardanista organitzada com a grup estable, semblant a l'esbart dansaire. El ball és més complicat del que sembla. Els balladors han de comptar el nombre de passos, així com identificar els canvis de ritme, de volum i d'altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment més ample, etc. La música de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn). La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix per música de cobla) té quasi sempre compàs binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions afegeixen un acompanyament coral. Hi ha més de 25.000 partitures per sardana però només les versions instrumentals són usades per ballar. La sardana fou temporalment prohibida durant la dictadura de Franco com a símbol nacional. L'any 2010 la Generalitat de Catalunya va inscriure la sardana al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la declarà element festiu patrimonial d'interès nacional.

- LA SEGADORA.  J. Vicens

- SETEMBRINA.  A. Niubó

- LA DANÇA DE L'AMOR. J. Voltas

- LA MARE CANTORA.  V. Bou

- L'EMPORDA.  E. Morera

- LES NOIES DE LA TORRASA. J. Ventura

- MARIA DE LES TRENES. J. Saderra

- NOIES PALAMOSINES. A. Rimbau

- PER TU PLORO.  Pep Ventura

- LA SANTA ESPINA.  E. Morera

- TORROELLA, VILA VELLA. V. Bou

- LLEVANTINA.

- EL SALTIRO DE LA CARDINA.

- GIRONA M'ENAMORA

- SOTA EL MAS VENTÓS.

- PLACIDESA. LLUIS ALBERT.

- JOVENIVOLA.  Ll. Millet

- COBLES MARINERES DEL SECA. V. Oliver

- SOM CATALANS.  J. Llongueras

- ELS SEGADORS. F. Alió

- EL CANT DEL POBLE. J.A.Clavé

- SALUT CANTORS. Ambrós Thomas

- GOCES DEL ALMA. J.A. CLAVÉ.

- LA MAQUINISTA. J.A. Clavé

- LES FLORS DE MAIG. J.A. Clavé

- LOS PESCADORS. J.A. Clavé

- SALVE MARIA. Ll.  Millet

- L'EMIGRANT. J. Verdaguer

- MUNTANYES DE CANIGÓ.

- VIROLAI. Jacint Verdaguer.

- LO POM DE FLORS. J.A. Clavé 

- LA FONT DEL ROURE. J.A.Clavé

- LA REVOLUCIÓ. J.A. Clavé

- A MONTSERRAT. J.A. Clavé.

- VIROLAI.