Societat Coral La Lira

Si es busqués una definició de "caramelles" que servís per quasi bé la totalitat de les variades manifestacions que pren aquest esdeveniment social i musical arreu del país, triaria la que ramon Vilar i Herms fa esment en el seu article Les Caramelles, un patrimoni viu, publicat en el número 46 del mes de juny de 2006, a la revista L'Aurora de la Federació de Cors de Clavé : "Les Caramelles són un cant de salutació pasqual fet per una colla de cantaires pels carrers i masies d'una població; solen tenir també caràcter de celebració de primavera i de galanteig a les noies casadores; els cantaires van abillats de manera tradicional i festiva i acompanyats, encara que no sempre, d'un grup instrumental; com a recompensa se'ls obsequia amb queviures o diners que són dipositats en cistelles engalanades". Aquesta definició conté tots els elements de les caramelles. Segons Joan Amades en el seu Costumari Català. El curs de l'any: "és una tradició religiosa ja que la Pasqua fou la primera festa que van celebrar els primitius cristians i simbolitzava la redempció de la humanitat pel sacrifici de Jesús en la creu". Però també, "és una tradició profana i podria ser la primera manifestació a les nostres contrades d'un cicle de festes que recorden cultes i ritus dedicats a les forces naturals, especialment a les vegetacions i als genis i divinitats que les simbolitzaven, les regien i les personificaven". Si difícil és trobar els seus orígens, també ho és trobar l'etimologia del propi nom, en efecte, caramelles és el nom estandarditzat i sembla provenir de la canya (calamus) amb què es construïa una espècie de flabiol que acompanyava les cançons. Però en diverses contrades les caramelles prenen altres noms com camarelles, camilleres, camigeres, camarleres o caramatlleres, noms que podrien derivar de "cama" o "camí", referint-se als recorreguts a peu fets pels cantaires per fer arribar la festa a tota la població. Quant a la recollida d'aliments, la simbologia prové probablement de la comunió de la població a l'entorn de l'esclat de la primavera i del començament de la floració. Especial rellevància tenen els ous com a símbol de fertilitat. els diners serien una monetització tardana de la captació. La cistella probablement seria una reminiscència del contenidor de les ofrenes fetes per l'esperit de primavera. Totes aquestes manifestacions tenen sobretot un component de cohesió social, de transversalitat i de solidaritat. Tot i l'origen ancestral i rural de les caramelles, podem situar el començament de les caramelles actuals al segle XVI en els goigs del roser a la Catalunya Vella, la Catalunya nord i al nord-est, i també en les cançons de ronda (corrandes) dedicades a les noies i en les festes de recollida d'aliments a les terres de ponent i del sud del país. A ciutat la festa és més tardana, situant-la a mitjans del segle XVIII i de la mà de pagesos que s'hi ubicaren. No serà però fins l'arribada dels cors de Clavé que les caramelles queden perfectament estructurades i passen a formar part del seu repertori habitual.

- A LA LIRA.  X. Azqueta
 

- SOM A PASQUA FLORIDA.  J. Vilà
 

- GOIG DE PASCUA.  J. Voltas
 

- FLORS DEL VALLES. Lletra: Eugeni Canas

- OUS, POLLASTRES.

- UN CANT FESTIU. Lletra: P.Català. Música: Josep Voltas.
 

- REGINA AMOROSA.Música: A. Castells Casas

 - CANÇO DE PRIMAVERA

 - NOSTRES CANÇONS.